> Font: https://www.esfis.com/bloc/context-no-memoria · esfis, la capa de context que és teva. Actualitzat el 14 de setembre del 2026.

# Context, no memòria

> Recordar entre sessions ja ho fan els mateixos assistents. El que no fa cap d'ells és decidir quin context ha de rebre cada IA, d'on ve i si encara és cert. Per això esfis canvia de categoria.

Francesc Pinyol, Fundador · 14 de setembre del 2026 · 2 min de lectura

Quan vam presentar esfis, fa una setmana, la frase era *una memòria, tots els assistents*. Era clara i era certa. També era la frase equivocada.

## Recordar ja no és el problema

Claude Code té `CLAUDE.md` i memòria automàtica. Codex té `AGENTS.md` i memòries. Cursor té les seves regles. Cada mes que passa, recordar coses entre sessions s'assembla més a una funció de la plataforma que a un producte, i ja hi ha una colla d'eines que venen memòria per a IA, algunes de molt bones.

Si esfis fos una memòria més, competiria amb totes elles i amb els mateixos fabricants. I perdria.

## La pregunta que queda

La pregunta que cap assistent no resol pel seu compte no és *com fem que totes les IA recordin el mateix?* És aquesta:

> Què ha de saber cada IA, ara, sobre aquest projecte, i per què?

Aquesta pregunta continua existint el dia que les memòries de tots els fabricants siguin perfectes, perquè cap d'elles no és teva i cap no parla amb les altres.

## Tres coses que esfis sap

**D'on ve.** Cada peça de context porta l'origen, la data i si es va dir o es va deduir. Una inferència no passa per fet, i no entra mai en un fitxer de projecte.

**Quan ha canviat.** Una decisió nova substitueix la vella, que queda com a història en comptes de conviure-hi. I una peça pot tenir data de caducitat.

**Qui ho pot veure.** Els projectes i els clients tenen espais, i el que és d'un client no arriba mai a un altre: l'espai es mira abans de buscar, no després. Tu decideixes quina IA veu quin espai, i `esfis --why` t'explica què va rebre cadascuna i per què.

## Queda't el CLAUDE.md

No volem que deixis els fitxers d'instruccions. `CLAUDE.md` diu a Claude com ha de treballar; esfis decideix quin context ha de tenir. Són dues coses, i esfis pot escriure la segona dins de la primera:

```sh
esfis --compile claude --space esfis
```

Dins d'un bloc marcat, només el que és vigent, explícit i permès. El que hi has escrit tu no es toca, i tornar a compilar sense canvis no canvia ni un byte.

## Què no farem

No gravarem la pantalla ni llegirem tot el correu per si de cas. *El context mínim útil* és el contrari de *tota l'activitat observable*: una memòria plena de soroll és pitjor que una de petita, i molt més difícil de protegir.

## Com sabrem si tenim raó

No comptarem records desats. Comptarem les vegades que una IA fa servir context que es va aprendre en una altra, sense que l'hagis de tornar a explicar. I vigilarem una xifra que ha de ser sempre zero: context d'un espai que ha arribat a un altre.

Tot això ja és a la [versió 1.5](/novetats) i a la [documentació](/documentacio#espais).