> Font: https://www.esfis.com/bloc/desar-no-costa-res · esfis, els teus projectes, el teu context, els teus agents. Actualitzat el 15 de setembre del 2026.

# Qui decideix què es recorda

> A esfis, qui tria què val la pena recordar és l'agent amb qui ja parles, no un segon model. Tota la política cap en la descripció d'una eina MCP, i desar no costa ni un cèntim.

Francesc Pinyol, Fundador · 15 de setembre del 2026 · 3 min de lectura

La manera més evident de construir una memòria per a IA és posar-hi un model al mig: li passes la conversa, n'extreu fets, els compara amb el que ja saps i decideix què es desa. esfis també ho sap fer: és la pestanya Conversa. Però és l'única part de l'app que costa diners i l'única que fa sortir dades del teu Mac.

Tota la resta funciona al revés. No hi ha cap segon model.

## L'agent ja té tot el context

Quan treballes amb Claude Code o amb Codex, ja hi ha un model que llegeix la conversa sencera. Sap què s'ha decidit, què li has demanat i què és una prova que no durarà ni una hora. Enviar-ho tot a un altre model perquè ho endevini vol dir pagar dues vegades per saber el mateix, i saber-ho pitjor.

Per això és l'agent qui crida `remember`. La política de què val la pena desar no és en cap servidor: és a la descripció de l'eina, que l'agent llegeix abans de fer-la servir. En resum, diu això:

- Desa el que encara importarà d'aquí a una setmana: preferències, projectes, decisions i plans.
- No desis preguntes genèriques, detalls de pas, fets generals del món ni suposicions teves.
- Sigues prudent: la majoria de torns no mereixen cap record.
- Escriu una sola frase, en tercera persona i amb dates absolutes, mai «demà».

Aquesta última norma pesa més del que sembla. «Demà despleguem» és cert un dia i fals per sempre més.

## Què fa esfis pel seu compte

Que decideixi l'agent no vol dir que esfis ho accepti tot. Quan arriba un `remember`:

- **Si la frase ja hi és, idèntica**, no es torna a desar, i la resposta indica quin identificador la conté.
- **Si n'hi ha una de gairebé igual**, tampoc: l'agent en rep l'identificador i la indicació de passar-lo a `supersedes` si la nova l'actualitza.
- **Amb `supersedes`**, la peça antiga es desactiva i apunta a la nova. No s'esborra: queda com a historial, i `esfis --why` la pot mostrar com a «abans».
- **Si n'hi ha de semblants**, la nova es desa i la resposta n'inclou els identificadors, perquè l'agent pugui substituir-les en lloc d'acumular contradiccions.
- **Si és una instrucció**, la resposta llista totes les que ja són vigents. Les instruccions acompanyen cada `recall`, i una de repetida es paga a cada pregunta.

Des de la versió 1.8, cada peça registra com a origen l'agent que l'ha desada, encara que el client no ho indiqui. L'endemà, quan Codex la rep, hi llegeix `source: Claude Code`.

## Recuperar tampoc no costa res

`recall` funciona en local: combina BM25 amb els vectors de frase que porta macOS. Retorna les instruccions permanents i, com a màxim, vuit fets. Si la pregunta no té relació amb res del que saps, no en retorna cap. Ho expliquem a [Quan una paraula rara val més que un vector](/bloc/vectors-i-paraules).

## El preu d'aquesta decisió

La qualitat del que es desa depèn de l'agent. Un agent poc curós desarà soroll, i un de massa prudent no desarà res. Per això la Memòria es pot editar com un text i la pestanya Prova mostra què rebria cada IA: si hi falta o hi sobra alguna cosa, es veu i es corregeix en un minut.

És un intercanvi que ens convenç. Un model més al mig voldria dir una factura, més latència i una porta més per on podrien sortir les teves dades. Aquí no n'hi ha cap.