Context, no memòria

Quan vam presentar esfis, fa una setmana, la frase era una memòria, tots els assistents. Era clara i era certa. També era la frase equivocada.

Recordar ja no és el problema

Claude Code té CLAUDE.md i memòria automàtica. Codex té AGENTS.md i memòries. Cursor té les seves regles. Cada mes que passa, recordar coses entre sessions s'assembla més a una funció de la plataforma que a un producte, i ja hi ha una colla d'eines que venen memòria per a IA, algunes de molt bones.

Si esfis fos una memòria més, competiria amb totes elles i amb els mateixos fabricants. I perdria.

La pregunta que queda

La pregunta que cap assistent no resol pel seu compte no és com fem que totes les IA recordin el mateix? És aquesta:

Què ha de saber cada IA, ara, sobre aquest projecte, i per què?

Aquesta pregunta continua existint el dia que les memòries de tots els fabricants siguin perfectes, perquè cap d'elles no és teva i cap no parla amb les altres.

Tres coses que esfis sap

D'on ve. Cada peça de context porta l'origen, la data i si es va dir o es va deduir. Una inferència no passa per fet, i no entra mai en un fitxer de projecte.

Quan ha canviat. Una decisió nova substitueix la vella, que queda com a història en comptes de conviure-hi. I una peça pot tenir data de caducitat.

Qui ho pot veure. Els projectes i els clients tenen espais, i el que és d'un client no arriba mai a un altre: l'espai es mira abans de buscar, no després. Tu decideixes quina IA veu quin espai, i esfis --why t'explica què va rebre cadascuna i per què.

Queda't el CLAUDE.md

No volem que deixis els fitxers d'instruccions. CLAUDE.md diu a Claude com ha de treballar; esfis decideix quin context ha de tenir. Són dues coses, i esfis pot escriure la segona dins de la primera:

Copiaesfis --compile claude --space esfis

Dins d'un bloc marcat, només el que és vigent, explícit i permès. El que hi has escrit tu no es toca, i tornar a compilar sense canvis no canvia ni un byte.

Què no farem

No gravarem la pantalla ni llegirem tot el correu per si de cas. El context mínim útil és el contrari de tota l'activitat observable: una memòria plena de soroll és pitjor que una de petita, i molt més difícil de protegir.

Com sabrem si tenim raó

No comptarem records desats. Comptarem les vegades que una IA fa servir context que es va aprendre en una altra, sense que l'hagis de tornar a explicar. I vigilarem una xifra que ha de ser sempre zero: context d'un espai que ha arribat a un altre.

Tot això ja és a la versió 1.5 i a la documentació.