Context, no memòria

Quan vam presentar esfis, fa una setmana, la vam resumir en una frase: una memòria per a tots els assistents. Era clara i era certa. Però no era la frase encertada.

Recordar ja no és el problema

Claude Code té el CLAUDE.md i memòria automàtica. Codex té l'AGENTS.md i memòries. Cursor té les seves regles. Cada mes que passa, recordar informació entre sessions s'assembla més a una funció de la plataforma que a un producte, i ja hi ha una bona colla d'eines que venen memòria per a IA, algunes de molt bones.

Si esfis fos una memòria més, competiria amb totes aquestes eines i amb els mateixos fabricants. I perdria.

La pregunta que queda oberta

La pregunta que cap assistent no resol pel seu compte no és com aconseguim que totes les IA recordin el mateix. És aquesta:

Què ha de saber cada IA, ara mateix, sobre aquest projecte, i per què?

Aquesta pregunta seguirà existint el dia que les memòries de tots els fabricants siguin perfectes, perquè cap no és teva i cap no parla amb les altres.

Tres coses que esfis sap

D'on surt. Cada peça de context registra l'origen, la data i si es va dir explícitament o es va deduir. Una deducció no es presenta mai com un fet, i no entra mai en un fitxer de projecte.

Quan ha canviat. Una decisió nova substitueix l'antiga, que queda com a historial en lloc de conviure-hi. I cada peça pot tenir data de caducitat.

Qui la pot veure. Els projectes i els clients tenen espais propis, i el que és d'un client no arriba mai a un altre: l'espai es comprova abans de cercar, no després. Tu decideixes quina IA veu cada espai, i esfis --why t'explica què ha rebut cadascuna i per què.

Conserva el teu CLAUDE.md

No volem que abandonis els fitxers d'instruccions. El CLAUDE.md diu a Claude com ha de treballar; esfis decideix quin context ha de tenir. Són dues coses diferents, i esfis pot escriure la segona dins de la primera:

Copiaesfis --compile claude --space esfis

Dins d'un bloc delimitat, només hi entra el que és vigent, explícit i permès. El que hi has escrit tu no es toca, i tornar a compilar sense canvis no modifica ni un byte.

Què no farem

No gravarem la pantalla ni llegirem tot el correu per si de cas. El context mínim útil és el contrari de tota l'activitat observable: una memòria plena de soroll és pitjor que una de petita, i molt més difícil de protegir.

Com sabrem si anem bé

No comptarem quants records es desen. Comptarem quantes vegades una IA aprofita context après en una altra sense que l'hagis de tornar a explicar. I vigilarem una xifra que sempre ha de ser zero: context d'un espai que arriba a un altre.

Tot això ja és disponible a la versió 1.5 i a la documentació.