Bloc
Com funciona esfis per dins: el context, la recuperació, la privadesa i les decisions que hi ha al darrere. Els canvis de cada versió són a novetats.
- El consum dels agents, llegit del disc La barra inferior de la secció Agents mostra quant ha consumit cada CLI i com va la màquina, sense cap API ni cap clau. Què registra cada agent, què no registra i per què hi ha xifres que preferim no mostrar.
- Qui decideix què es recorda A esfis, qui tria què val la pena recordar és l'agent amb qui ja parles, no un segon model. Tota la política cap en la descripció d'una eina MCP, i desar no costa ni un cèntim.
- Primer l'espai, després la cerca Quan el context de dos clients conviu al mateix lloc, hi ha una xifra que ha de ser sempre zero: el que passa de l'un a l'altre. Per què esfis no filtra després de cercar, com s'apliquen les polítiques i què queda registrat de cada lliurament.
- Quan una paraula rara val més que un vector Per decidir què arriba a l'agent, esfis combina BM25 amb els vectors de frase de macOS, i els vectors només hi pesen una quarta part. Per què, com tria el model quan escrius en català i quina pregunta encara no resol bé.
- Context, no memòria Recordar entre sessions ja ho fan els mateixos assistents. El que cap no fa és decidir quin context ha de rebre cada IA, d'on surt i si encara és vigent. Per això esfis canvia de categoria.
- Presentem esfis Una memòria local, compartida per tots els assistents que fas servir. Per què l'hem creada, què fa avui i què hem decidit no fer.

