Una línia per canvi

A ~/.esfis hi ha dues coses que importen. Una és memory.db, el magatzem. L'altra és log.jsonl, un fitxer de text on cada canvi és una línia:

Copia{"at":"2026-09-12","id":184,"op":"add","source":"mcp","text":"..."}
{"at":"2026-09-12","by":184,"id":97,"op":"supersede"}
{"at":"2026-09-12","id":51,"op":"forget"}

Quatre operacions: add, supersede, forget, delete. S'hi va afegint pel final i no es reescriu mai.

Per què hi és

Perquè es pot fer grep. Vols saber què va aprendre de tu el dimarts? grep 2026-09-09 ~/.esfis/log.jsonl. No cal cap ordre nova, ni cap pantalla a l'app, ni que ningú hagi previst la teva pregunta.

Perquè es pot comparar. És una línia per canvi i en ordre: diff de dues còpies et diu exactament què ha passat entremig.

Perquè és teu si la base de dades se'n va. Si algun dia memory.db es corromp, el registre encara té el text de tot el que s'hi va desar. Un SQLite trencat i un fitxer de text al costat no són la mateixa mena de pèrdua.

Per què no és git

Perquè no cal. No hi ha branques, ni fusions, ni ordres per desfer. No es pot fer revert d'una importació sencera amb una ordre, i mai no hem trobat a faltar poder-ho fer.

El que sí que hi ha és que res no s'esborra de debò. forget posa active = 0; supersede fa el mateix i, a més, apunta cap al record nou. El magatzem sempre sap el que ha deixat de creure i per què. Per això pots tenir memòria temporal sense haver construït cap sistema temporal: la data del canvi ja hi és, i el fet vell també.

Què costa

Gairebé res. Una línia de text per canvi, i els canvis són pocs: la majoria de converses no en generen cap. Recuperar no toca el registre per a res, o sigui que no afegeix ni un mil·lisegon.

Per què molestar-s'hi

Perquè una memòria que no pots mirar és una memòria que has de creure, i creure és la relació equivocada amb un sistema que parla en nom teu. Si un assistent sap alguna cosa de tu, has de poder saber d'on ha sortit i canviar-la.